A l’alba, una figura emergeix del bosc endinsant-se a l’aigua d’una platja deserta. És la Diana. Va coberta de sang, mig nua i no recorda res. La Nadia la rescata i la porta a casa seva: una masia aïllada a les muntanyes on inicien rituals de sanació que intenten aportar llum a la seva memòria. Rituals que també poden despertar allò que estava adormit. Amb cada cerimònia, fragments del passat tornen a la Diana com ganivetades: imatges oníriques, crits, mirades… i una amenaça que encara respira en el present. Als voltants de la masia, els caçadors assetgen. Durs, armats, hostils. Intueixen que alguna cosa fosca habita a la masia. I no s’equivoquen.